L'ARXIU DE L'ANORMALITAT “Anormal”
Michel Foucault
Entrem al terreny de la biopolítica i l' arqueologia del saber . Si Spinoza ens va parlar de la potència, Michel Foucault ens revela com el poder ha construït, tancat i etiquetat allò que considerem “normal”.
Aquesta formació és el mirall crític de totes les anteriors: és entendre la discapacitat no com un fet mèdic, sinó com una invenció política .
de què dubtarem?
Foucault: El Poder, la Bogeria i la Invenció de l'“Anormal”
La Història de la Bogeria (El Gran Encierro)
Aquí expliquem com el Model de Prescindència no era només menyspreu, era un exercici de poder per purificar lespai social.
El Naixement de la Clínica i el “Cos Dòcil”
Foucault explica com les institucions (hospitals, escoles, asils) busquen cossos productius. La persona amb discapacitat és sotmesa a una disciplina constant perquè s'assembli, al més possible, a l'estàndard de “normalitat”.
Els Anormals i la Biopolítica
El poder ja no decideix qui mor, sinó com s'ha de viure . Aquí analitzem com els percentatges de discapacitat i els ajuts estatals (vists en la formació de Spinoza) són també formes de control biopolític : l'Estat decideix qui és “prou” discapacitat per rebre ajuda.
Cap a una Microfísica de la Resistència
El pas del model mèdic-assistencial al model social és, en termes foucaultians, un acte de resistència.
Saber-Poder: La formació ensenya que recuperar el llenguatge (com el terme “diversitat funcional”) és arrabassar el poder al discurs mèdic.
L'objectiu final: no ser “normalitzats”, sinó reclamar el dret a la singularitat. Entendre que “l'anormalitat” és només una etiqueta que el poder utilitza per dividir la població.
Aquesta quarta formació convida a l'alumne a ser un arqueòleg de la seva pròpia condició . És el curs definitiu per entendre que la discapacitat no és una cosa que “es té”, sinó una cosa que la història i el poder han “inscrit” al cos.
"No em preguntis qui sóc ni em demanis que romangui invariable: és una moral d'estat." - Michel Foucault.
