¿MaaD?
Estic orgullós de ser anormal, perque la norma es la minoria.
Pensava que estava en soletat, però el marginal es el comú.
Qui ha entès és qui no ha estat comprès per la norma, per això:
Meta ad Absurdus es un projecte para habitar el procés i fer emergir la teva salut invisible
Acompanyar(nos)
El concepte d’acompanyament dins dels serveis sociosanitaris i educatius proposa una transformació radical de la interacció entre el professional i l’usuari. No s’entén com una simple assistència, sinó com un procés d’humanització profunda que busca transcendir la intervenció mecànica
utopia formativa
Creació d’espais «utòpics» per a explorar alternatives: S’utilitza la formació per a crear espais on es pugui mirar cap a totes les direccions (a dalt, a baix, en diagonal…) per a trobar alternatives en la manera tradicional d’entendre’s. Aquesta obertura de mires i l’actitud de conèixer obertament són les que permeten la llibertat de decidir per on navegar
Art
L’art de fer-se la pregunta adequada: La filosofia s’utilitza per trencar els «bucles» del pensament. Es proposa que, si la resposta que obtenim no ens agrada, hem de variar la pregunta per a poder procedir cap a un final o resultat diferent. Això permet refrescar la manera de preguntar-se per un mateix i impulsar un moviment cap a realitats que sovint neguem o desconeixem
Què és la ‘salut invisible’? i com es pot conrear?
La salut invisible es defineix com el benestar que neix de l’harmonia entre el pensament, l’acció i el coneixement propi
Malgrat que no es pot detectar en una anàlisi de sang, és una realitat que determina la qualitat de vida i sosté la voluntat de viure de cada persona
Es considera una realitat latent que no es pot negar que existeix, però que sovint necessita ser «reviscuda» o impulsada mitjançant un moviment cap a zones d’un mateix que encara no coneixem
.
Per a conrear aquesta salut invisible, el mètode Meta Ad Absurdus (MaaD) proposa les següents pràctiques:
– Variar la fórmula de la pregunta: Per a trencar els «bucles» de pensament o comportaments automàtics que generen insatisfacció, cal aprendre a fer-se preguntes noves.
Canviar la pregunta permet «procedir a un altre final» i obrir alternatives a la realitat antiga
.
– La pedagogia de la pausa: Es basa en la paradoxa de «quedar-se immòbil, movent-se»
. Consisteix en parar la inèrcia de l’acció frenètica (immobilitat física) per a donar a un moviment intel·lectual i espiritual que permeti conèixer-se a un mateix i gestionar la pròpia realitat interna
.
– L’atenció radical: Inspirada en Simone Weil, es tracta de conrear una mirada pura i sense prejudicis sobre l’instant present
. Aquesta atenció es considera la forma més pura de generositat i és essencial per a humanitzar la cura i l’autoconeixement
.
– Prioritzar el procés sobre la finalitat: Es defensa que «el camí és l’objectiu»
. Conrear la salut invisible implica invertir temps en el canvi i habitar el procés amb atenció, en lloc de centrar-se exclusivament en resultats ràpids o quantificables
.
– Exercitar els 4 moviments de la mirada: Per a evitar la «visió de túnel», cal practicar mirades laterals (per a reconèixer la diversitat), verticals (per a entendre els propis fonaments), diagonals (per a trobar camins alternatius) i d’impuls (per a projectar-se cap a allò desconegut)
.
– L’actitud i l’exercici de drets: L’actitud oberta és el motor que permet acceptar girs inesperats en la vida
. Això va lligat a l’ús del temps per a descobrir i exercir «drets desconeguts», permetent que la persona decideixi amb autonomia «per on navegar la seva existència».
Aquest cultiu es recolza en una «farmaciola filosòfica» que inclou referents com Sòcrates (la maièutica), Spinoza (els afectes), Foucault (poder i drets), entre altres
La identitat la defineix la teva salut invisible en públic ?
