L'ART DE LA PREGUNTA INCOMODA
Sòcrates: La Filosofia com a Pròtesi de l'Inexistent
Sòcrates
Maad ens torna a l'origen per qüestionar-ho tot.
Si Foucault ens va parlar de com el sistema ens “inventa”, Sòcrates ens lliura l'eina per destruir aquesta invenció: la Ironia i la Majèutica .
En el context de la discapacitat, Sòcrates és el tàvec que molesta el sistema, recordant-nos que allò que anomenem “realitat” o “benestar social” és sovint un conjunt d'ombres a la paret d'una caverna.
de què dubtarem?
Sòcrates: La Filosofia com a Pròtesi de l'Inexistent
El No-Saber com a Superpoder
“Només sé que no sé res” . Mentre que el sistema mèdic i legal (vists a Spinoza i Foucault) afirma saber exactament què és un discapacitat, Sòcrates ens convida a l'honestedat radical.
La discapacitat no és un diagnòstic tancat, és una pregunta oberta sobre què vol dir ésser humà.
La Mayèutica de la Diversitat
Allò que no existeix: El sistema no ha dissenyat un lloc per a la diferència radical; per tant, la filosofia de Sòcrates actua com una “eina del que no existeix”, ajudant-nos a parir noves formes de vida, espais i relacions que el sistema que ni tan sols pot imaginar.
La Ironia davant del Benestar Sistèmic
La Ironia Socràtica: Aprendrem a fer servir la ironia per desmuntar els discursos d'“integració” que en realitat són discursos de control.
La Filosofia com a Alternativa: Quan el sistema et diu que “no existeixes” productivament o que ets una “falla”, la filosofia socràtica et torna la posició de subjecte polític que qüestiona la pròpia definició de productivitat.
Epimeleia Heautou
Més enllà del Cos: Mentre el paradigma rehabilitador s'obsessiona amb el cos físic, Sòcrates ens recorda la “cura de l'ànima”.
Per a Sòcrates, l'única discapacitat real és la ignorància i la manca de virtut. Un sistema que té rampes, però no té pensament crític és un sistema discapacitat.
La filosofia és la pròtesi definitiva. On el sistema deixa un buit (el que no existeix), el pensament socràtic construeix una presència ètica indestructible.
